Era pels volts de 2005 quan Josep Miquel Vidal considerà que la viabilitat a llarg termini de l’Enciclopèdia de Menorca passava per instituir una fundació que n’assumís la publicació. Es tractava d’incorporar al patronat les institucions públiques, els autors i Obra Cultural de Menorca (OCM), representada pel mateix Vidal juntament amb altres vocals de la junta directiva. El 25 de setembre de 2006 el plenari del Consell Insular de Menorca aprovava els estatuts de la Fundació Enciclopèdia de Menorca (FEM). A partir d’aquí s’obria un llarg procés administratiu, ja que es requeria l’adopció d’acords de plenari de tots els consistoris per adherir-se a la FEM i designar els seus representants al Patronat. Enllestits tots els tràmits, la FEM es constituïa el 17 de desembre de 2010, amb Josep Miquel Vidal com a president vitalici. Són patrons institucionals el Consell Insular, els vuit ajuntaments menorquins, el Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears. Al Patronat també hi estan representats els autors.
D’acord amb els Estatuts, les finalitats de la FEM són el foment de la cultura i el cultiu de la ciència, la literatura i les arts (art. 6) i pot realitzar les següents activitats: edició de publicacions, celebració de conferències i actes acadèmics, exposicions culturals i didàctiques, suport a la investigació científica i humanística i altres activitats que acordi el Patronat i que contribueixin al compliment de les finalitats fundacionals (art. 7). La Fundació es finança amb els recursos que provinguin del rendiment del seu patrimoni, els procedents dels ajuts, les subvencions o les donacions que rebi de persones o entitats, tant públiques com privades, a més d’obtenir ingressos per les seves activitats (art. 30). El patrimoni de la FEM està integrat pels fotolits de l’Enciclopèdia de Menorca cedits per OCM en l’escriptura de constitució, dipositats a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca.
De bon començament, la FEM havia d’assumir l’edició de l’Enciclopèdia. Açò no obstant, i per diverses circumstàncies, els toms apareguts els anys 2011 i 2012 encara foren editats per OCM en solitari, mentre la Fundació romania pràcticament inactiva. El 9 de gener de 2013 moria de manera sobtada Josep Miquel Vidal Hernández. Aquesta circumstància, així com la delicada situació econòmica d’OCM, aconsellaren la nova junta a presentar el concurs voluntari de creditors. Malauradament, els esforços esmerçats per intentar reconduir la situació no fructificaren i la veterana entitat entrà en fase de liquidació.
En aquesta tessitura, la FEM assumia el projecte editorial donant compliment així al seu objectiu fundacional. El 13 març de 2013 el Patronat elegia president Miquel Àngel Casasnovas, que assumia també la direcció científica de l’Enciclopèdia en substitució de Vidal. Els tres anys transcorreguts d’aleshores ençà no han estat fàcils i s’han hagut de salvar nombrosos obstacles fins a poder retrobar-nos amb la societat menorquina que és, en definitiva, la raó de ser de la nostra existència. La primera tasca, ineludible, va ser dissenyar un pla d’edició que completàs el projecte. Açò implica fer un calendari d’edició realista per als propers anys a partir dels toms ja encarregats, completar les àrees de coneixement i planificar la resta de toms fins a la finalització de l’obra, tot designant els responsables dels equips de redacció i els seus col·laboradors.
D’altra banda, s’han hagut de posar les bases del model de gestió que maximitzi els escassos recursos disponibles i redueixi els costos fixos fins allà on sigui possible. Per açò s’ha optat per l’externalització de totes les fases de producció i gestió, de manera que els costos fixos no restin recursos i es pugui capitalitzar així la Fundació. Açò no deixa de tenir inconvenients als què ens referíem en un altre article, com ara la “invisibilitat” de la FEM en no tenir ni local ni personal fix. Però ha estat gràcies a aquesta estructura minimalista que s’ha pogut culminar el procés de transició amb la publicació d’un tom, el XIX, la segona part de la història de la música del professor Gabriel Julià, íntegrament editat per la FEM.
A part del patrocini de les institucions que integren el Patronat, la FEM vol requerir el mecenatge de persones i entitats privades. Els donants es poden beneficiar de les desgravacions fiscals previstes al RD 1270/2003, pel règim fiscal especial establert a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals de mecenatge, atès que compleix tots els requisits establers en l’article 3 de la llei esmentada i, per tant, es pot considerar una entitat beneficiària de mecenatge (art. 16). Han estat justament dues aportacions de mecenes privats les que han permès la FEM de salvar l’any 2014 i culminar així la publicació del tom XIX l’estiu passat.
Quan aquests dies s’acompleixen tres anys del traspàs de Josep Miquel Vidal, ens satisfà veure com el seu somni de continuar la publicació de l’Enciclopèdia de Menorca mitjançant la FEM a poc a poc va guanyant forma. La setmana que ve parlarem del pla d’edició que ens permetrà, amb la col·laboració de tots, culminar el projecte.