El projecte de publicar una enciclopèdia d’ús escolar centrada en Menorca nasqué en la tardor de 1977. La transició de la dictadura a la democràcia havia d’arribar també a l’escola, necessitada de materials rigorosos i actualitzats sobre la realitat més propera. Es tractava, en suma, de que el coneixement fos explicat des de la realitat més immediata, Menorca, i amb la llengua que es parla a Menorca, el català. Aquesta era la idea acaronada per la que aleshores era la secció menorquina de l’Obra Cultural Balear, un dels referents d’aquells anys d’efervescència política, social i cultural en què tot semblava possible. Josep Miquel Vidal Hernández, amb experiència tant en el camp de la ciència com en el de la divulgació, així com en el món editorial català, assumia la coordinació de l’Enciclopèdia.
Però aviat el projecte hagué de ser replantejat. Així, més que una obra d’ús escolar, es concebé com a eina de consulta per al professorat que a la vegada fos útil per a totes aquelles persones que volguessin acostar-se a la realitat menorquina, tant en el camp de les ciències, en especial les naturals, com en el de les humanitats. Des d’un primer moment, en tost de la clàssica enciclopèdia d’articles ordenats alfabèticament, s’optà per una estructura temàtica que, amb una redacció que conjuga el rigor amb l’amenitat, permet una lectura comprensiva de les diverses matèries.
Hi havia, però, un entrebanc important, l’econòmic. Aquest inconvenient s’intentà resoldre amb la publicació de fascicles, un sistema món habitual en aquella època. El primer fascicle, dedicat a la climatologia, aparegué el juny de 1979. Les noves institucions democràtiques (el Consell Insular, que just començava a caminar, els ajuntaments i, ocasionalment, el Govern autonòmic), van donar suport econòmic a l’Enciclopèdia. També ho van fer algunes entitats bancàries i mecenes, com Fernando Rubió i Tudurí i els propis socis d’Obra Cultural, que amb les seves aportacions particulars contribuïren a posar en marxa l’Enciclopèdia. Però els autèntics suports del projecte han estat sempre els subscriptors i els autors, que han treballat de manera totalment altruista, sense cobrar res per la seva feina.
No passà gaire temps fins que el modest projecte inicial, de només quatre toms, quedà desbordat. El considerable volum d’investigacions científiques que al llarg de les darreres dècades s’han fet sobre la nostra illa, ha ampliat enormement el nostre coneixement sobre Menorca. D’aquí que l’Enciclopèdia, amb la voluntat d’incorporar tot aquest enorme cabal de coneixement, anàs modificant repetidament el projecte editorial, per la qual cosa a vegades s’ha donat la impressió al públic i a molts subscriptors de no haver-hi un pla d’edició ben definit. Però convé tenir en compte que açò obeïa, en bona part, a la llarga gestació dels textos originals, ja que en la majoria de matèries era precís omplir molts buits de coneixement, la qual cosa implicava una tasca de recerca primària llarga i laboriosa. També les cròniques dificultats econòmiques impedien una acció editorial més decidida. Obra Cultural de Menorca, ja totalment independitzada de la seva matriu balear, tirava endavant un projecte editorial molt costós, amb pocs recursos propis i subvencions públiques a vegades irregulars i insuficients. Açò contrastava amb el que succeïa a les illes germanes, que optaren per enciclopèdies alfabètiques. La Gran Enciclopèdia de Mallorca (1988-2005), per exemple, es beneficiava d’un mercat potencial molt més gran i fou promoguda per un important grup editorial mallorquí i rebé ajuts quantiosos del Consell Insular de Mallorca. L’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (1989-2015) fou assumida pel Consell Insular pitiús el 1995, la qual cosa n’ha garantit el finançament i l’execució amb independència de les vendes. Convé tenir en compte aquestes circumstàncies a l’hora de jutjar la trajectòria de l’Enciclopèdia de Menorca.
A poc a poc, s’anaven completant els primers toms: Geografia física (tom I, 1981) i El món vegetal (tom II, 1988). Però molts toms començats no s’acabaven i quedaven aparcats de manera indefinida. Al començament dels anys noranta es decidí canviar d’estratègia i mentre s’intentava completar alguns dels toms començats, com el d’Invertebrats no artròpodes (tom III, 1993), Arqueologia (tom VIII, 1995), Antropologia I (tom XIV, 1999) i Història I (tom IX volum 1, 2001) començava la publicació de toms complerts: Economia (tom XII, 1991); Història II (tom X, 2000); Vertebrats I: Peixos (tom V vol. 1, 2002); Història de l’art I (tom XVI, 2004); Vertebrats II: Amfibis i rèptils (tom V vol. 2, 2005); Antropologia II (tom XV, volum 1, 2007); Història de l’art II (tom XVII, 2009); Història III (tom XI, volum 1, 2011) i Història de la música I (tom XVIII, 2012).
Així, idò, durant la primera dècada del segle XXI l’Enciclopèdia de Menorca havia incrementat notablement el ritme de publicació de toms, però quedava molt camí per recórrer. Josep Miquel Vidal entenia que el projecte el transcendiria i volgué assegurar-ne la continuïtat amb la constitució de la Fundació Enciclopèdia de Menorca. D’ella en parlarem la setmana que ve.